En aquest blog ja hem posat algunes de les receptes típiques del Xató, ja que cada població el fa d’una manera, els ingredients bàsics solen ser els mateixos però hi ha algunes petites diferències que el fan únic i especial de cada indret.
El Xató s’elabora a les comarques del Penedès i del Garraf, però que en sabem de l’origen d’aquest plat? Bé, podem dir que hi ha moltes teories sobre el seu origen, i que son moltes les poblacions que en reclamen la seva creació, com per exemple totes les poblacions de la costa catalana, però sembla ser que l’origen del Xató neix a les terres del Penedès. En aquestes poblacions, quan el vi estava a punt per ser tastat, es feia el que s’anomena aixetonar la bota (posar una aixeta a la bota de vi), i era el procediment pel qual el vi podia sortir de la bota. En aquest moment es celebrava la festa del vi nou i s’acompanyava d’un menjar fet a base del que hi havia a casa dels pagesos, tot acompanyat amb verdura d’hivern, la escarola i una salsa especial que és el romesco. Aquest ritual que acompanyava a la cerimònia d’aixetonar la bota va ser l’origen de l’actual Xató.
Una altre teoria diu, que el Xató té l’origen en una expressió pronunciada per un gravador del grup de Santiago Russinyol, en Ramón Canudas, que consistia en un joc de paraules per a referir-se al Xató, cal dir que aquesta teoria encara que es coneguda no és de les que més força té.
Encara avui, són teories, i com hem dit, hi ha varies poblacions que s’atribueixen l’origen i
per tant la “paternitat” del Xató, per exemple, el Diari de Vilanova va publicar el 16 de febrer de 2007 la primera referència escrita del xató, i es tracta d’un exemplar de l’any 1850 del diari de Barcelona El Sol on es feia menció d’un restaurant que acabava d’obrir i elaborava a la perfección el mondongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el escitante xató..
A Sitges, en Carles Montserrat, un investigador, va trobar a l’Arxiu de Sitges la primera referència d’una degustació del xató, que es va celebrar en una tertúlia el 13 de febrer de 1896, amb il·lustres sitgetans com Miquel Utrillo, Santiago Russinyol, etc.. Podria ser que aquesta primera referència donés pas a una de les dues teories sobre el Xató.
Altres poblacions com El Vendrell o Vilafranca del Penedès també reclamen la “paternitat” d’aquest plat.
Cal a dir, que cada població fa el xató a la seva manera, i que avui en dia, aquest plat, s’ha convertit en un dels plats forts d’aquestes comarques, on cada any es celebra la xatonada, un aplec de gent i bons amics al aire lliure per tastar un plat exquisit i deliciós, un plat de la nostra gastronomia que val la pena, i molt, seguir conservant.
[...] proper 20 de gener comença una altre edició de la Ruta del Xató. La ruta passa per les comarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès i tindrà una durada [...]